MOlt bonic. És evocatiu, acolorit i a més el presentes ple de sentiments íntims i entranyables. Felicitacions.Jordi VP
Que mono, Anna! Per cert, no sabia que la teva germana estava vivint a Tòkio! Com està? Com li va? Records!
Preciós!! prepara el mostruari que al març quan torni penso passar per caixa!!Per cert, he tret al cap al blog de la teva germana i hi ha un munt d'informació!! he començat a agafar apunts i hi tinc feina! merci per la info!petons
MOlt bonic. És evocatiu, acolorit i a més el presentes ple de sentiments íntims i entranyables. Felicitacions.
ResponEliminaJordi VP
Que mono, Anna! Per cert, no sabia que la teva germana estava vivint a Tòkio! Com està? Com li va? Records!
ResponEliminaPreciós!! prepara el mostruari que al març quan torni penso passar per caixa!!
ResponEliminaPer cert, he tret al cap al blog de la teva germana i hi ha un munt d'informació!! he començat a agafar apunts i hi tinc feina! merci per la info!
petons